Via Civis-Genís al Pedraforca

Doncs aquesta va ser la via escollida per anar a fer una sessió de tarda amb en Roger i na Rac que van venir a passar el cap de setmana a casa.

Una via facileta, sense gaire compromís i a prop del refu. Per arribar a peu de via cal seguir el camí de l'enforcadura i a la primera tartera tirar cap amunt (30min.)

Vam pillar un dia esplèndid i a ple Sol ens va tocar remuntar uns 20 minuts tartera amunt..

 Per començar s'ha de fer un bon troç de tercer grau per arribar a la R0. Es pot fer a pel si es va en compte.
Aquesta reunió es munta a un arbre mort.
La primera tirada es fa bastant be. I amb uns gats com deu mana (ejem ejem) es deu fer millor..Hi ha un petit pas d'adherència per entrar a una petita xemeneia que em va donar pel cul i em va fer perdre una mica de temps...vaig posar un cordino a un pont de roca (psicològic) i amunt!

El troç de xemeneia és divertit, son tres passos on maleeixes portar la motxileta!!

L'Andrea acabant de fer els passets de xemeneia..

 La primera reunió és força còmoda..

El segon llarg, juntament amb el tercer son molt xulos!! Es comença a escalar per un diedre molt obert i al cap d'uns metres vas a l'esquerra a buscar l'esperó. Aquest troç és especialment wapo per què és molt aeri i amb bons cantos.

En Roger superant l'esperó i l'Andrea fent els últims passos abans d'arribar a la nostra R2. Dic nostra perque ens en vam saltar una intermitja a la primera tirada.

El tercer llarg, per a mi el més elegant de tota la via. Comença amb una petita travessa fins a una fisura bastant roma peró que es deixa fer fàcilment. Amb molt d'ambient, un cop superada tornes a la dreta fins a situar-te per sobre de la última reunió.

La Rac, un cop superat l'esperó, en aquest tram aparentment fàcil ens hi trobem passos aïllats de Vè.

 L'Andrea arribant a la última reunió, es pot veure a sota l'altre R on en Roger assegura na Rac

L'anècdota del dia la va protagonitzar l'Andrea que al final es va decidir a fer de primer (que fa molt que no escalem en serio) i com que la última tirada marcava 4rt grau li va semblar perfecte. Xapa un clau, en xapa un altre i tira amunt, amunt, amunt i no troba res mes. Total que arriba a una fisura ben estranya d'agafar (no li agraden gens),  amb la placa ben llisa, amb uns 10 metres de corda sense xapar i maleint-se de no haver agafat cap tascó (-tampoco los voy a poner- em va dir) jajaja, ja ho crec que els hauria posat de portar-los!!!

En aquestes que arriba en Roger a la R on soc i m'ensenya la ressenya on diu:
5è llarg: 4rt, 35 metres, 2 claus.  uuuuffff
Jajajajaja, tota la via més o menys ben equipadeta i per un llarg compromés que hi ha se'l menja ella, tot happy que anava. Be, doncs tot happy que se'n va anar un parell de metres cap a la dreta i va pujar per on li va semblar, evidentment per on no hi havia fisura. I tant tranquila! ole tus webos!

La reunió final es fa a un arbre, per on es rapela cap a l'altre costat per baixar a un camí de merda per anar a buscar la tartera per una pedrera de merda, be que si la feu us recomano que baixeu per la mateixa paret fent ràpel. Us busqueu la manera, que hi és.